“El món de l’hostaleria hauria d’anar sempre bé perquè és un dels oficis més satisfactoris si realment t’agrada”
Entrevista a Mila López
Propietària de la granja cafeteria La Mila
A Lugo (Galícia) ara fa 46 hi va néixer la Mila, una dona que creu ser idealista, una mica bohèmia, una enamorada de la lectura, la música i l’esport. Amb els anys ha anat descobrint, que malgrat ser informàtica de professió, porta un petit artista dintre seu i reconeix que l’ha fet visible obrint la granja-cafeteria, on envoltada de llibres, pintures, música i gent, se sent feliç i molt satisfeta. Abans d’embarcar-se en aquest projecte que tant l’entusiasme havia treballat de secretària de direcció, però ara que ha apostat per servir un bon cafè entre llibres, desitja que tot funcioni i somia en què algun dia la seva petita granja s’assembli a les típiques cafeteries antigues, on la gent xerrava i s’ho passava bé prenent una bona xocolata desfeta, que assegura ser la recepta més exitosa de l’hivern.
Com vas iniciar-te al món de l’hostaleria?
Això ho portes dins i vas passant etapes a la teva vida fins que realment un dia et pares i escoltes el teu cor. El meu cor desitjava tenir aquesta granja cafeteria que he muntat. A més, m’agrada molt parlar i relacionar-me amb la gent i d’alguna manera amb aquest negoci volia plasmar la idea de convertir-lo en un centre de reunió social, de fet m’encantaria.
Fa dos anys que has obert la granja–cafeteria la Mila. Què t’aporta aquesta feina?
Molta satisfacció, perquè cada matí tinc ganes de venir a treballar, està en contacte amb la gent, parlar amb els pintors que venen, decidir quin llibre poso perquè m’encanta la lectura i m’agradaria molt que vingués gent que es dedica a la literatura a fer xerrades, seria la meva màxima. I a més, això de la granja – cafeteria m’encanta perquè tens l’oportunitat d’oferir a la gent la teva degustació. Trobo que el món de l’hostaleria és un dels oficis més satisfactoris si realment t’agrada.
D’on va sorgir la idea de muntar una granja amb biblioteca, exposició de quadres…?
Del meu amor per la lectura. Aquí els clients tenen a la seva disposició llibres, que n’hi ha per adults, per infants i també poden observar pintures de diferents pintors, que venen aquí ha exposar les seves obres, de fet ja n’he venut 6 des que sóc aquí i és un honor. També hi ha frases meves perquè la gent mentre estigui prenent alguna cosa pugui gaudir de missatges positius, que trobo que és molt important. I sempre procuro tenir una música ambiental molt maca. Al cap i a la fi tot això és per fer un kit-kat a la trajectòria diària de cadascú de nosaltres.
Quin tipus de llibres i pintures podem trobar-nos?
Hi ha molts llibres d’auto-ajuda. No volia portar novel·les ni llibres d’aquest estil, perquè la gent no té temps de llegir-se’ls quan ve a fer un cafè. Simplement volia que si un client entra per la porta i té un problema que no el vol explicar a ningú, potser en un llibre d’aquests sense voler l’obra i hi troba la resposta. De fet, hi ha gent que ha vingut expressament a donar-me les gràcies per un consell que havia tret d’un dels llibres. I pel que fa a la pintura, no em poso en l’estil dels pintors a no sé que portin una pintura massa agressiva per exposar-la. Cada pintor té un estil i jo únicament els cedeixo un espai.
A més, a La Mila també es fan recitals de poesia. Com va néixer aquesta proposta?
Va sorgir una mica per sorpresa. Van venir uns nois joves a demanar-me si els podia cedir un espai per recitar poesia. Aquest fet em va commoure i ho vaig trobar magnífic. Crec que els nois estan encantats, ja que m’ho han agraït sempre i jo els hi agraeixo a ells.
Què ens ofereix la Mila?
Una cosa diferent, potser per la qualitat, ja que vull que la gent se’n recordi d’on ha estat. A l’hivern per exemple, una bona xocolata desfeta, un suïs amb melindros o un bon cafè, sobretot. I a l’estiu, orxata, un “cubanito” o granissats. Llavors hi ha tot el tema de les infusions que també han marcat una línia en el sentit que n’hi ha de moltes varietats . El primer any que vaig obrir, a les tardes d’hivern tothom venia a prendre’s una infusió, em semblava que aquí no s’estilava massa aquesta costum i em va sorprendre. Fins i tot, una clienta es marcava totes les infusions que s’anava prenent perquè volia provar-les totes sense repetir-ne cap.
MARIA SISTACHS
